Et preguntes el perquè, per què t'ha de passar això a tu
els nervis estan a l’estómac fen-te un nus,
ets tan fràgil. Normal que no creguis en Déu
si es suposa que ell és el que vol que el temps que et queda sigui breu
i em sap greu per ell, però tu no t'ho pots permetre.
Sé que vols seguir endavant en comptes de quedar-te quieta.
El que no pots perdre mai es l'esperança.
-Porta/Som Guerrers-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada