#015

Coccinella a Sidamon '07

Encara n'hi ha més:
tinc una targeta de Can Rectoret;
un llarg poema, regal de Nadal;
mitja dotzena de fotos penjades al facebook
i un pòster de Muse rebregat;
una entrada de cine i aquestos texans;
tres nits a l'Escala, el viatge a París
i cada ciutat que incendiàrem.
Són tants els records que ja m'he descomptat…

-Pau Alabajos/Inventari-

#014

Paraigües a Barcelona '10

Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri
on els carrers hi aboquen l'encanteri  
asseguda a la font sota l'ombra dels arbres
ja m'esperaves amb un vestit de flors

 

Que avui pels carrers de Barcelona  

he vist maldestres traficants canviar llibres per roses 

de tant en tant...

-Txarango/Amagada Primavera-

#013

Pandes a Chengdu '11

How can it be that we can
Say so much without words?
Bless you and bless me
Bless the bees
And the birds
I've got to be near you
Every night, every day
I couldn't be happy
Any other way

-Madness/It must be love-

#012

Peus i mar a Miami Platja '07

Faré que tota sa meva vida

sigui un viatge com aquest,

en de dia trec sa barca,

en sa nit arròs de peix.

No puc demanar res més,

he resolt tots els problemes

dient tanmateix.

-Antònia Font/En s'estiu-

#011

Terrasses d'arròs a LongJi '11

Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire,
he perdut la brúixola i el nord
que dec haver guardat per aquí.

-Blaumut/Bicicletes-

#010

Telèfon a Sidamon '11

La vida és el que no t'esperes de la vida.

-David Verdaguer/Les coses grans-

#009

Posta de sol a Cabo de Peñas '11

Sents?
Que estic a la deriva si no véns
m’agrada més el mon si el veig com tu l’entens
s’aturen els malsons però no s’atura el temps
les hores se m’escapen quan encens
les gotes de suor sobre la pell
si no fos que no hi crec diria que ets un Déu
voldria compartir amb tu el poc que és meu
t’ho dono tot a tu...
És per tu que camino mirant endavant
li trobo totes les gràcies a aquesta ciutat
no em fa por ensopegar ni fer tard ni fer galls
és per tu que ara sempre em desperto cantant

-Mariona Castillo/Sents?-

#008

Hostal a Chengdu '11

I sí, ja ho sé, que no s'acaba pas el món
Qui més qui menys això ho ha sentit tothom
Autocompassió com a remei per la derrota
Dir que estic de puta mare somrient com un idiota
I fer-me el fort, el mascle dominant
El que s'espolsa la pena i continua treballant
Aquell tòpic suat la tragèdia dels pallassos
Riu per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos
Que no fos cas que em veiessis trencat
Suplicant-te de genolls una altra oportunitat
No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat

-Els Catarres/Tintin-

#007

Espantaocells a l'Urgell '13 

Et preguntes el perquè, per què t'ha de passar això a tu
els nervis estan a l’estómac fen-te un nus,
ets tan fràgil. Normal que no creguis en Déu
si es suposa que ell és el que vol que el temps que et queda sigui breu
i em sap greu per ell, però tu no t'ho pots permetre.
Sé que vols seguir endavant en comptes de quedar-te quieta.
El que no pots perdre mai es l'esperança.

-Porta/Som Guerrers-

#006

Totxos a LongJi '11

Però la vida no és un somni i, els somnis, somnis són,
ella és la senyora tímida en totes les ocasions.
Si es pogués viure adormida, si es pogués viure somiant,
seria una noia eixerida, una noia amb molt d'encant...

Però és la noia que es lamenta d'una vida sense amor,
és la noia que es turmenta pensant en els seus errors,
és la noia que voldria... però mai no s'atreveix,
i mira embadalida com disfruten els demés...

-Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien/La senyora tímida-