Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
I abans que es fongui tot el gel
Et confessa algun secret
Que tothom sap
Però tu no el sents
El pare que se'l mira i al·lucina,
no és cap joguina, que és viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira,
és quan barrina, qui sap si l'entendrà.
"A tu petit vailet t'ensenyaré més del que he après" li diu cantant...